Pàgines

divendres, 3 de febrer de 2012

El conte de la infància


Com es juga a flendi? Què eren les paves que sobrevolaven el cel de Barcelona quan va néixer la meva àvia? Com era la nina pepona que els meus besavis li van llançar a la brossa? Estaven bons els xuscos?

Totes aquestes preguntes van quedar resoltes aquest dimarts, a l’escola Pau Casals de Barcelona, on 9 àvies i 1 avi dels alumnes de 5è van visitar l’aula per explicar-nos un conte molt especial: la història real de la seva infantesa.

Era una època diferent: alguns infants no començaven l’escola fins als 6 anys; la majoria de centres eren només per a nens o per a nenes i s'hi ensenyaven coses diferents; abans de començar les classes l’alumnat havia de cantar himnes i hissar banderes, i no es podia parlar en català.

Això no obstant, en aquella època els infants també vivien experiències similars a les que viuen els nens i les nenes d’ara: els agradava jugar a la xarranca, a saltar la corda i amb nines; demanaven bicicletes als Reis; anaven a berenar al parc, i aprenien moltes coses dels seus avis i àvies.

Actualment, com va reflexionar una de les àvies assistents a la trobada, alguns infants perden l’hàbit de parlar sovint amb els pares i les mares, els avis i les àvies. Per això, creiem que la participació de les famílies al projecte d'Educació per al Desenvolupament de Contes pel món és un regal que, en l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional, ens acosta als records de la gent gran: un riquíssim patrimoni a punt per ser descobert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada