Pàgines

dimarts, 21 de febrer de 2012

"Si una llengua es transmet, tindrà contes"

"Les llengües són els instruments més poderosos per a la preservació i el desenvolupament del nostre patrimoni cultural tangible i intangible" i, per tant, dels contes de tradició oral.

Així ens ho recorden les Nacions Unides a la seva pàgina web i, avui, amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, Contes pel món hem volgut parlar d'aquesta qüestió amb el filòleg Pere Comellas, professor d'Estudis Portuguesos a la Universitat de Barcelona i membre del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA).

Les opinions expressades a continuació corresponen a l'entrevistat
i no són necessàriament compartides per Contes pel món.
  • En el Dia Internacional de la Llengua Materna, el primer que volem preguntar-te és quin és l'estat de les llengües maternes arreu del món. Fins a quin punt s'està complint l'objectiu de la UNESCO de promoure la preservació i protecció de tots els idiomes?
Bé, totes les llengües són maternes en el sentit que es fa servir el terme, llevat de les llengües artificials com les anomenades auxiliars internacionals, creades expressament. Ho dic perquè caldria no jerarquitzar les llengües: totes són iguals. El que no és igual és el poder de les comunitats que les parlen, i per això n'hi ha que han esdevingut segona llengua de molta gent i n'hi ha (la immensa majoria) que reben el qualificatiu de locals, sovint amb una connotació d'inferioritat, com si hi hagués alguna cosa en la mateixa naturalesa de la llengua que la fa "local" o "internacional" o "oficial", etc. Qualsevol llengua natural, sense excepció, podria fer el paper que fa avui l'anglès, per exemple: és qüestió de relacions de poder, i no té res a veure amb com és l'anglès des del punt de vista lingüístic. I encara hi voldria afegir que a molts lingüistes no els agrada el terme "llengua materna", perquè és molt poc precís: primer, molta gent té més d'una llengua "materna", encara que tingui una mare que només li parla en una llengua; i després perquè moltes vegades la llengua inicial no és la de la mare. Per acabar aquesta prèvia: els lingüistes no saben exactament què és una llengua, és a dir que imagina't. Diem llengües i ens entenem, però quan hi entres una mica més, tot trontolla.

Però vaja, sobre la preservació i protecció de totes les llengües, malauradament no, ni la UNESCO (perquè, ni que vulgui, no pot) ni la major part d'institucions que tenen a veure amb les llengües hi fan tot el possible. De fet, sabem prou bé que determinades institucions (per exemple, l'estat espanyol, i jo diria que la immensa majoria d'estats), que legalment tenen la missió de preservar determinades llengües, més aviat treballen en direcció contrària.
  • Com afecta l'oficialitat o no oficialitat de les llengües maternes a la seva preservació?
És una qüestió molt complexa. Aparentment és molt important, dóna un estatus a una llengua que li permet accedir a un munt de recursos, monopolitzar determinats usos (com ara a l'escola, aspecte de molt pes), tenir una gran visibilitat, etc. Al mateix temps, l'oficialitat per si sola no garanteix res de res. Només cal mirar Irlanda.
  • Quines diferències més notables hi ha (si n'hi ha) entre l'estat de les llengües maternes a l'estat espanyol i a l'Àfrica (particularment, a Moçambic)?
Bé, a l'estat espanyol hi ha una llengua amb tot el poder (el castellà), un grapat de llengües amb reconeixement oficial i més o menys suport polític -depèn de les zones i dels moments, com sabem- i vitalitat (el català, el gallec, el basc, l'aranès, la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana), i encara un altre grup amb gairebé gens de reconeixement (les varietats aragoneses, l'asturià...).

La situació de Moçambic no la conec tan bé com la nostra ni molt menys, però allà l'única llengua oficial, el portuguès, és la que té menys parlants nadius de totes les històricament arrelades a la zona. Les altres llengües tenen una vitalitat molt més gran en termes d'ús quotidià, però estan excloses de bona part dels àmbits que generalment es consideren prestigiosos per a una llengua: la política, els grans mitjans de comunicació, la universitat, etc.
  • Enguany, el Dia Internacional de la Llengua Materna reivindica l'"ensenyament en la llengua materna i una educació inclusiva". Quina rellevància tenen les llengües maternes en el món educatiu?
És una qüestió molt complicada. D'una banda, tradicionalment la reivindicació d'una educació en la llengua materna s'ha fet servir com a eina de preservació de la diversitat. Alhora, també pot ser un instrument lingüicida. En primer lloc, perquè sovint els plans d'alfabetització en llengua materna només tenen l'objectiu de facilitar l'adquisició d'una segona llengua imposada. S'ha vist que alfabetitzar en una llengua completament absent de l'entorn comunicatiu de la mainada és un fracàs, i aleshores s'intenta fer-ho amb el pont de la llengua inicial. En segon lloc, en casos com el de l'àmbit català es fa servir l'argument del dret a l'ensenyament en la llengua materna contra la suposada imposició del català (sempre dic que no és veritat que a les nostres escoles s'imposi una llengua: se n'imposen dues, i ja gairebé tres, amb l'anglès). En aquest sentit, cal notar que els defensors del dret a una escola en llengua materna únicament hi estan a favor quan aquesta llengua és la seva. Ni una d'aquestes associacions que pressionen contra la immersió defensen el mateix dret als no castellanoparlants. I això no només pensant en els estrangers: segons aquest principi tota la mainada espanyola hauria de veure garantit el dret a ser escolaritzada en la llengua inicial a qualsevol punt del territori. Això vol dir que hi hauria d'haver escolarització en un munt de llengües, aquelles que en algun territori espanyol tenen tradició històrica. Això inclouria, per exemple, l'amazic a Melilla! Algú ha sentit mai dir que els drets d'alguns nens melillencs són trepitjats per l'escolarització en castellà?

Per això s'ha de veure cas per cas. Però naturalment estic del tot convençut que caldria multiplicar per molt les llengües que s'utilitzen a l'ensenyament a tot el món, que ara com ara són poquíssimes si ho comparem amb les possibles.
  • Quin paper juguen els contes de tradició oral en la preservació i protecció de les llengües maternes? O, vist des de l'altre cantó, com afecta la preservació de les llengües maternes a la situació dels contes?
El llenguatge humà té dos vehicles naturals: el so i el gest. La immensa majoria de llengües usen el so; les llengües de signes (que pel fet que siguin menys no s'han d'oblidar) fan servir el gest, però en termes lingüístics són llengües com les altres, ni més ni menys. En tots dos casos, l'escriptura és una tecnologia sobrevinguda, molt útil però relativament recent en la història humana i que moltes comunitats lingüístiques encara ara no han sentit necessari usar. Les llengües, doncs, són oralitat (o gestualitat). Sense això no són res, o com a màxim són filologia. El que és, doncs, excepcional, curiós, artificial en el sentit de només cultural, és l'escriptura. Si una llengua es transmet, tindrà contes de tradició oral. Potser és interessant recordar que l'escriptura es va inventar, no pas per fer literatura, sinó per comptar vaques, fer contractes, comerciar... Per a la filosofia i la literatura, ja en teníem prou amb la veu.

--------------------------------

Coincidint amb el Dia Internacional de la Llengua Materna, Unescocat ha reconegut amb el Premi Linguapax 2012 l’aportació professional i humana de Jon Landaburu, basc de nacionalitat francesa i colombiana, que és una figura clau en la difusió i revitalització del patrimoni lingüístic de Colòmbia.

Per acabar, ens agradaria compartir la següent reflexió de l’escriptor i narrador marroquí Mohamed Hammu que ens acosten des del Saló Internacional del Llibre Africà (SILA): “Sóc traductor i intèrpret i, tanmateix, la meva llengua materna, el berber, no la puc escriure ni enregistrar. Només la memòria col·lectiva fa l’ardu treball de mantenir aquesta preciosa llengua i cultura. I les principals protagonistes d’aquesta bonica tasca són las dones berebers, que amb la narració oral de contes, llegendes i faules enriqueixen el patrimoni intangible que durant segles s’ha mantingut gràcies a la seva insistència”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada